Quarteta (4 versos heptasíl·labs)
La jota m’han dit que cante
- La jota m'han dit que cante
- jo la jota no la sé;
- si em posen torrat i tonya
- jo la jota cantaré.
Comentari
És una cançó molt habitual hui en dia, amb variants gastronòmiques de tota mena, sovint també improvisades. Esta versió en concreta l'he trobat en el text de Joan Borja i Sanz publicat dins del llibre Conéixer Benimantell, que podeu descarregar en l'arxiu enllaçat.
Les paraules les va recollir Óscar Ivorra Ponsoda i són molt interessants les anotacions que hi havia en el mateix recull:
Aquesta cobla i totes les següents són encapaçalades per un full datat a «Benimantell, Agosto 1986/87» [sic], on s’esmenten com a informants el «Tio Cento “Riuero”», Martín Ponsoda, Natividad Bou, Julio Martínez, Josefa Miralles i Maria i Amèlia Olcina. En aquest full s’explica: «Todas las estrofas o “cansons” y estribillos servían igualmente para las modalidades de “ú” y “estudiantina” (jota), variando la tonada o bien el ritmo (el "ú” era el más rápido); también se bailaba la seguidilla. Se daba la vuelta al pueblo sin parar de cantar, y en los sitios “clave” (frente a la Iglesia, en la Plaza Mayor, frente al Ayuntamiento, en la carretera, etc…) se bailaban unas cuantas “pasaes” con sus correspondientes cruces. Esto se repetia todos los domingos o en cualquier celebración, siendo las fiestas de san Lorenzo, en agosto, las que reunían a un mayor múmero de “ballaors”».
S’hi apunta també: «El esquema era siempre: CANSO (para bailar “les pasaes”) + ESTRIBILLO (para los cruces de dos parejas en cuadro) + CANSO + ESTRIBILLO + …». Finalment, s’hi observa que l’ordre dels versos en una cobla integrada per A B C D era AABCDAB. És a dir: el primer, la repetició del primer, el segon, el tercer, el quart i –novament- el primer i el segon.
Enllaços de referència
Comparteix la cançó
Per a Instagram
Postal imprimible A6
Aporta context