Una part essencial del nostre patrimoni literari no viu als llibres. Viu en la memòria de la gent.

La paraula cançó designa, tradicionalment, un grup de versos que es poden cantar. No fa referència a una música concreta, sinó a unes paraules que poden adaptar-se a diferents tonades: una jota, un fandango, una seguidilla, una malaguenya, una albada o moltes altres melodies que han omplit durant segles les nostres cases, tallers i places. Per exemple:

Si em pose a cantar cançons

te’n cantaré més de mil,

que les porte a la butxaca

lligadetes amb un fil.

La coneixem. Potser ens l’han cantada, potser l’hem sentida recitar. En qualsevol cas, ha arribat fins a nosaltres. Com esta, milers de cançons han sobreviscut gràcies a la memòria col·lectiva, transmeses de boca en boca al llarg dels anys.

Repertori.cat naix amb la voluntat de recollir, ordenar i compartir este llegat. Volem construir un gran repertori col·laboratiu de cançons tradicionals, classificades per temàtica, per comarca i per font, que permeta conservar i posar en relació un patrimoni dispers però extraordinàriament ric.

Hi tenen cabuda les cançons que ens cantaven els familiars majors, les que hem sentit en una ronda, les que apareixen en un cançoner antic o les que encara es canten en una festa. A la vora del riu, mare, A la mar me’n vull anar, En la vida m’he rist més i tantes altres formen part d’un patrimoni compartit que mereix ser conegut i estudiat: que volem mantindre viu.

Però una cançó no és només un text que es conserva. És una paraula que es canta.

Durant segles, les cançons han servit per a festejar, per a burlar-se, per a expressar sentiments, per a improvisar, per a picar-se o simplement per a comunicar-se siga com siga. En una ballada o en una ronda les cançons no estan decidides prèviament. Algú en canta una d’amor; una altra persona respon amb una de desengany; una tercera recorda uns versets sexuals i se suma a la festa… Així, cançó rere cançó, es crea una conversa col·lectiva.

Per això Repertori.cat no vol ser només un arxiu. Vol ser també una ferramenta viva. Un lloc on consultar cançons, descobrir-ne de noves, comparar-ne variants, compartir records i, sobretot, trobar els versos adequats quan arribe el moment de cantar.

Perquè el patrimoni oral només continua viu mentre hi haja algú disposat a recordar-lo, a transmetre’l i a cantar-lo.

Ajuda’ns a enriquir el repertori. Comparteix les teues cançons i forma part d’esta memòria col·lectiva.